Los momentos de Pepe Raventós Blog oficial de Raventós i Blanc

La poda del roure. Un dia ple d’emocions per a tots

Publicado el 21 10 2016      

Emoció, malenconia, tristesa, orgull, pau, alegria. Avui sentim una barreja d’emocions. Cada branca i cada arrel del roure significa molt per a tothom. El nostre roure centenari ha estat i serà part de la història d’un poble, d’una família, d’unes terres i d’un celler. Un símbol que va morir el passat mes d’abril però que segueix viu per a molts de nosaltres.

El Roure Raventós i Blanc tenia més de 500 anys

El soroll de la serra se’ns fa insuportable a les oïdes per a tots els allà presents, és com un mal son que volem acabi aviat. Un equip es disposa a netejar les seves branques sota l’atenta mirada d’un escultor, d’en Joan Amat i Manuel Raventós.

Emoció. Després que caigués al 2009, i la seva mort el passat abril, aquest era un pas que s’havia de donar, les seves branques més seques podien interferir en la conservació del seu tronc que roman intacte; era recomanable tallar-les.

Més soroll i caiguda de troncs. Uns més petits, altres d’una gran grandària. Cal una politja per arribar a molts d’ells.

Malenconia. Encara deixa entreveure el seu poder amb les seves llargues branques i fortes arrels que s’intueixen sota terra i que van cuidar bé les 21 generacions que l’han viscut. Va arribar a fer més de 10 metres. Era majestuós, imponent; poc ja és el que queda d’ell.

Roure de Raventós i Blanc

Tristesa. Entenem les regles de la natura, respectem el cicle de vida però se’ns fa dur acceptar que ja no tornarà a presidir la plaça que va ser construïda per a ell com a epicentre del celler.

Les seves branques fetes miques van caient sobre la gespa. El contrast del verd de la vida amb el marró fosc és aclaparador.

Orgull. L’orgull ens envaeix al pensar que durant més de 500 anys ha preservat els somnis, els projectes i la nostra manera de fer. Un testimoni discret i fidel que es va convertir en el nostre símbol. L’ arquitectura del celler va ser un espai dedicat i pensat per a ell; per després convertir-se en el logotip d’aquest celler.

Arriba la calma a la plaça on jeu la seva estructura. Més de dues hores de suplici per als allà presents.

Pau. Encara contemplant el que queda d’ell, en silenci, s’escolten els murmuris dels secrets que haguardat  sota les seves branques quan a principis del 1800 molta gent del poble s’asseia sota d’ell. Molts eren els que ho escollien com el lloc idoni per demanar la mà a les seves futures mullers.

Alegria. La seva herència és, a més a més dels 5 fills que ja l’envolten i llueixen forts i vius a dia d’avui, sens dubte la nostra memòria.

Deja tu comentario

Tu dirección de correo nunca será compartida. Los campos marcados con * son obligatorios.

© raventos i Blanc, 2010 www.raventosiblanc.com Concept by PUIGDEMONTROCA