”El meu cosí Pau té 33 anys i és jesuïta, dels de sempre però en versió actual: cabell llarg, barba, mirada inquieta i foc intern, inconformista i lluitador inesgotable i constant contra les injustícies, paraules càlides i intenses alhora...
“Avui en un trobada familiar ens ha explicat la seva experiència dels últims anys a Libèria, on ha estat participant en un dels projectes que JRS (Jesuit Refugee Service) du a terme allà, acompanyant en el retorn de les persones que s'han desplaçat a causa de la guerra i que tornen els seus pobles devastats. M'ha impactat profundament el que ens ha ensenyat i explicat i no puc deixar de pensar que vull fer alguna cosa per col·laborar activament amb la missió de l'organització, ajudant d'alguna manera a la normalització de la vida de 42 milions de persones que sofreixen la injustícia de la guerra en les seves vides..."

J.R.S. són les sigles de Jesuit RefugeeService.A la seva web www.jrs.net llegeixo elsegüent:"El Servei Jesuïta a Refugiats és una orga-nització internacional que treballa en mésde 50 països, amb la missió d'ACOMPANYAR,SERVIR i DEFENSAR ELS DRETS DELS REFUGIATSDESPLAÇATS FORÇOSOS.La missió confiada a JRS comprèn a tots elsque han estat apartats de les seves llarspels conflictes, els desastres humanitariso les violacions dels drets humanos(...) ". www.jrs.net.

Fa temps que li donem voltes al tema, que parlem amb diferents persones, que debatem amb tot l´equip de Raventós i Blanc... i finalment ens hem decidit: col·laborarem activament amb un projectede cooperació amb JRS.

Volem participar en el retorn de: L'ILUSIO, L'ALEGRIA, L'ESPERANÇA  A KATANGA.

La guerra va aparèixer, com n'apareixen gairebétotes la guerres per interessos comercials. El Congo (antic Zaire) és una zona d´extraccióde minerals, entre ells el Coltán, un dels noms que s'ha donat a aquest període, "La Guerra del Coltán" o també coneguda com a la 2a Guerradel Congo. Amb diferents etapes, però amb un inici aproximat cap a 1998 i un final més que incert, ja que encara avui existeixen zones en les quals no està instaurada la "PAU".

Però la guerra ha deixat un rastre degairebé 4 milions de victimes mortals, cents de milers de desplaçats que van haver d'abandonar les seves terres, els seus pobles tement per les seves vides. És ara quan la situació sembla ser més estable quan tots ells/elles tornen al seu lloc d'origen, amb la incertesa de no saber que trobaran. Pobles devastats, aldees arrasades, però el futur és esperançador. Per què el passat a de ser oblidat l'abans possible, i construir una nova etapa de convivènciai de prosperitat.

“En aquesta carta de JRS s'explica la situació a Katanga i la importància de l'escolarització dels nens en el procésde retorn”.

Després d'aquesta etapa bèl·lica, quan les persones desplaçades tornen els seus pobles es troben amb les restes de la destrucció. Les escoles seran les bases des de les quals els nens i nenes podran començar a normalitzar les seves vides, però abans cal reconstruirles. Aquesta serà la base del nostre micro projecte: l'escola de Katanga - avui en estat ruïnós - es pot aixecar de nou i convertir-se al lloc d'acollida i formació per a 400 nens en els pròxims anys.

“El nostre punt de partida: L´escola de Katanga avui...”

El projecte s'iniciarà en els últims mesos de l'any 2010, en finalitzar l'estació de pluges a la regió s'iniciaran els treballs de reconstrucció que es coordinaràn sobre el terreny pels professionals i voluntaris de JRS. El termini d'execució de les obres s'estima en uns 7 mesos. Després de la inauguració de l'escola, prevista per a maig de 2011, JRS desenvolupa les tasques de posada en marxa, selecció i formació del professorat i personal, etc.

Com ho farem? El cost total de la reconstrucció dels 2 edificis de l'escola i la posadaen marxa és de 85.000 USD, dels que pretenem aportar el 50% amb la nostra activitat habitual. Per aconseguir-ho, durant la campanya de Nadal del 2009, es va recaptar 3 euros del cost de cada caixa de regal. Així, gràcies a l'ajuda dels nostres amics i clients, Raventós i Blanc va aconseguir 20.737 euros per aquest projecte.

Aquest any 2010, Raventós i Blanc seguirà recaptant diners per acabar de fer realitat aquesta escola, a través de la nostra nova anyada de Montserrat Blanc 2009/Cooperació: la totalitat dels recursos generats de laventa de les 630 ampolles d'aquesta anyades destinarà a continuar amb les obres dereconstrucció de l'escola.

Tenim l'esperança que l'inici de les classes serà una realitat el setembre de 2011. Durant tot aquest temps, anirem reportant l'avenç del projecte a través dei amb comunicacions periòdiques.