Rebre visites a la finca sempre són bones notícies. Hi ha qui, a vegades, et porta pastissos de l’altre punta del món amb etiquetes que no ets capaç d’entendre, qui et regala el millor dels seus somriures i qui passa sense dir res, però al final – com tot en aquesta vida – et recompensen com els que més.

Aquest mes de febrer ens van venir a visitar els nostres amics i companys de passió i professió Mario Reyes, Agustín Garcia i Carlos González, de Vinófilos, distribuïdora de vins a les Illes Canàries. No volem deixar perdre l’ocasió de compartir amb tots vosaltres –potser- el regal més preuat que una visita ens ha fet mai a posteriori, aquí va:

Josep Mateu farà aviat 82 anys i podrà celebrar-ho a la masia en la qual va néixer el 1936. Però sens dubte per a ell serà un aniversari molt especial. La seva família porta arrelada a aquesta finca des de fa un segle com a masovers i ell recorda perfectament durant la seva infància de postguerra que aquesta zona del Baix Penedès era un lloc ple de vida, de treball i d’esforços. “La gent va anar marxant, però aquesta zona era molt rica en vinyes, en cereal i en oliveres”.

Tot i que no se’n refia de les seves cames, recolzant-se sempre al seu bastó, el seu cap està perfecte. De seguida t’explica que l’any 34 una ventada va tirar la casa a terra i va caldre reconstruir-la pedra a pedra. Va créixer en aquesta cultura de l’esforç diari com qualsevol pagès de la zona. Ara que el bosc ha anat guanyant terreny a la vinya, s’aprecien entre els troncs de les alzines, els pins blancs i alts roures, els vells murs de pedra seca que en el seu moment l’home va construir per facilitar en terrasses el cultiu de la vinya. La seva mirada expectant està més desperta que mai.

La família Raventós i Blanc ha comprat ara aquesta finca abandonada a la seva sort durant tants anys. En Josep ha tornat a veure la porta oberta. Gent podant les vinyes. Cotxes que pugen i baixen per l’estret camí d’oliveres. I hi assisteix cada dia al costat de la seva gossa Junsa, que també és vella i també li costa caminar, per veure-ho amb els seus propis ulls. I ho explica tot. Ho recorda tot. Vol ser testimoni de com en Pepe Raventós i en Francesc Escala recuperaran aquest paisatge situat entre el poble de Sant Jaume dels Domenys i El Pla de Manlleu. Tant de bo pugui veure encara moltes veremes més.

Unes 400 hectàrees de terreny de les quals 20 són vinya i la resta bosc. Parellada, Xarel·lo i Sumoll. Amb una cota màxima d’uns 600 metres sobre el nivell del mar, orientacions nord, sud, est i oest en el cas de la Parellada. Terra plegada de fòssils marins datats en fins a 113 milions d’anys. La influència del mar, present a l’est. En dies clars i sense vent es pot veure Mallorca i el Delta de l’Ebre des de Ca Sumoi. Mentre recorríem les vinyes tots ens imaginàvem fent un tast un vespre de maig, potser juny, des d’aquesta envejable localització.

Aquesta finca existeix des de 1645. Consta d’un celler principal amb tres masies de finals del segle XVIII on antigament s’elaborava vi. La casa del masover i un corral. En aquest lloc, que en Pepe Raventós porta buscant des de fa anys, comença una nova etapa per a la família. En Pepe torna als seus orígens per continuar amb una labor de generacions. I aconsegueix abanderar un projecte cimentat en el respecte pel medi, les vinificacions naturals i la biodinàmica. Referent a això, assegura que fa el que sent. “No sóc un gran especialista en biodinàmica però observo el camp i veig com respon. Si apliquem la seva metodologia i en qüestió de pocs anys veig que la terra està més viva, hi ha més equilibri i aconseguim millors vins, segueixo aplicant-ho. Clar que sí.”

Mentre recorríem amb en Francesc el terreny vaig pensar que això era l’embrió d’alguna cosa gran.