Trobada Vitícola a Remelluri

25.05.2016

Els dies 15 i 16 de maig La Granja de Remelluri (La Rioja) va ser testimoni del “I Encuentro de Viticulturas” en pro de la recuperació de la vinya espanyola i del prestigi del món rural. Molta gent clau en l’evolució actual del món del vi va assistir a la crida de Telmo Rodríguez.

Van ser més de 150 professionals, entre amants del vi i viticultors, arribats de dins i fora d’Espanya. Alguns d’ells van ser convidats a dirigir una taula rodona. Pepe va parlar durant una d’aquestes taules rodones, amb la presentació que va titular “La modernidad radical de lo antiguo”. Va ser una taula rodona interessant on en Pepe va exposar el seu costat més crític al reivindicar més accions reals i de veritat; i va demanar que es prenguessin mesures concretes.

Ens agradaria compartir aquí amb vosaltres, lectors fidels del bloc un extracte que conté el més rellevant del seu discurs.

Remelluri

“El nostre somni és que la Vall on hem nascut, on treballem, sigui reconeguda al món dels grans vins escumosos. Jo no ho veig radical ho veig natural. A nosaltres ens emociona la saviesa de la natura, la seva tendència cap a l’equilibri, ens interessa estudiar la geologia dels nostres sòls, que d’alguna manera ens ajuda a conèixer-nos millor, també a nosaltres. Ens il·lusiona recuperar els antics conreus de la nostra zona, generar ecotons i crear biodiversitat. A mi m’apassiona el cultiu amb tracció animal, el maneig del cavall, les gallines passejant lliurement pel camp, la generació del nostre propi compost amb els animals que pasturen la vinya en repòs hivernal. ”

“Necessitem evolucionar cap a un model que fomenti la consciència vitícola de la zona. I que protegeixi i incentivi als elaboradors pel que fa al preu i la qualitat més alta, igual o més que els dels milions d’ampolles.”

Si seguim així, el nostre país serà el de la relació qualitat preu i el dels petits viticultors ploramiques que lluiten per ser l’heroi del poble perdut, millor que el seu veí. Seran artistes aïllats reconeguts per algú al món tan sols mentre siguin joves i viatgin però dels quals ningú se’n recordarà en el futur. I, el més trist, és que ara mateix no estem treballant perquè els nostres fills i néts estiguin orgullosos de la feina que hem fet. Ni tampoc estem treballant perquè es trobin un país vitícola fort, capaç de competir amb França o Itàlia. I és que aquests no tenen millors terres, climes, vinyes o tradició, però sí un molt millor model.

Els que em coneixeu ja sabeu que sóc un romàntic, massa romàntic, però el meu missatge d’avui no és poesia. No hem vingut a compartir aquí el que ens apassiona, que feliços ens fa, que enamorats estem de la nostra vinya i dels nostres ceps. Es tracta de dir en veu alta què podem aportar, què ens toca fer, on som diferents i bons i en que podem construir valor per tal que els nostres fills, néts, veïns i famílies d’immigrants trobin un camí ben traçat “.

Una trobada màgica en un enclavament màgic i que sens dubte serà el primer de molts passos per anar tots a una, com Fuenteovejuna.

Deixa el teu comentari

La teva direcció de correu mai serà compartida. Els camps marcats amb * son obligatoris.