La poesia que s’amaga rere la poda

És hivern i ja és hora. Els ceps estan adormits; l’energia es dirigeix ​​cap a les arrels i la vida es troba principalment a terra.

El contacte més íntim entre home-naturalesa arriba amb la poda. Observar, respirar, passejar i sentir, sobretot sentir. Per poder podar, primer cal haver estudiat la vinya, però sobretot, cal estimar-la.

La poda és a la vinya el que un arquitecte a una obra nova. Dels primers passos en començar l’any, l’inici del procés del cicle de vida dels nostres ceps, la decisió més significativa del cicle de la vinya; escollir quin vi volem crear de cada parcel·la, on tot comença.

És una de les tasques realitzades amb més respecte, atenció, sensibilitat i, la que requereix més experiència i saviesa. Totes les feines que es duen a terme al llarg de l’any són importants, però la poda, probablement, sigui el pas més rellevant, ja que de la seva bona realització dependrà la qualitat i quantitat del raïm i el vi que se’n obtingui després.

La poda es duu a terme durant el repòs hivernal de la planta, entre les primeres glaçades de novembre i inicis de març. Consisteix en tallar ramificacions del cep perquè en el seu estat natural, la vinya és una liana enfiladissa; les branques, anomenades sarments, poden arribar a mesurar fins a 30 metres de longitud. És un treball meticulós i per a experts.

Durant la poda, l’empremta del viticultor i el seu treball manual i artesanal és clau; una feina que pretén mantenir l’estructura de la planta assegurant la seva qualitat i vida productiva, i també evitar un envelliment amb fusta innecessari – mai farà ferides grans de poda per on podrien entrar malalties bacterianes o fúngiques.

Els podadors saben bé que en funció de la varietat de raïm l’art de la poda s’aplica d’una manera o d’una altra. Malgrat això, aquest art no es pot exercir diàriament. És una feina pacient amb la lluna, el sol, les estrelles i els planetes. Aquests exerceixen les seves forces sobre la Terra, persones, plantes i animals i, produïm un millor vi quan tot l’ecosistema està en sintonia amb aquestes influències.

Així doncs, treballem segons el calendari biodinàmic de Maria Thun, el qual ens diu que els dies més idonis per la poda del ceps són els dies fruita amb lluna descendent (dies en que la lluna està en el punt més allunyat de la Terra i s’hi va acostant). Podem sempre en lluna descendent per protegir la planta de les ferides de poda i per la seva influència que empeny la saba dels ceps fins a les arrels.

Segons el mateix calendari, el Zodíac és la franja de constel·lacions en la qual passen la lluna i els plantes. Al seu pas, s’activen forces que actuen sobre la terra que es manifesten a través dels quatre elements clàssics: terra, aigua, aire i calor. Aquestes forces activen la “fructificació” als quatre òrgans de la planta: arrel, fulla, flor i fruita.

Si treballem en un dia fruita, per exemple, estarem treballant més propíciament en aquella part de la planta; en el nostre cas, el raïm, per això a casa solem treballar en aquests dies. Un altre aspecte molt important és que adaptem la poda en funció de les necessitats de cada parcel·la. Aquelles més emblemàtiques i equilibrades com El Clos del Serral, la Vinya del Mas i la del Noguer, les podem en dia fruita; les que necessiten més vigor en dies fulla; aquelles més joves: La Plana, Cementiri i Les Barberes en dia flor per l’aromaticitat i en les que busquem una màxima expressió del terroir com la vinya dels Fòssils, en dia arrel.

En aquest procés tan manual, el nostre cavall bretó, Bru, també hi te assegurada la seva tasca. Amb la seva ajuda retirem els sarments de poda sobrants, per després triturar-los i tornar-los al seu origen, la vinya, ara ja convertits en matèria orgànica que amb el pas del temps, es descomposarà i tornarà a ser nutrient pel sòl i les plantes atorgant-li vitalitat i energia.

Si s’ha fet bé, al cap d’uns mesos, aquella planta que semblava haver-se adormit per sempre mostrarà els primers indicis de vida: el cep plorarà, amb la pujada de les temperatures, la sabia es mourà i sortirà per les ferides de poda. I, el cicle, tornarà a començar.

Deixa el teu comentari

La teva direcció de correu mai serà compartida. Els camps marcats amb * son obligatoris.