La poda acaba amb el final de l’hivern, i s’inicia amb els mesos més freds des de novembre fins a principis de març, mesos on el cep encara està adormit.

La poda sembla una feina fàcil; tisores en mà i anar tallant sarments, però la veritat no és així. És una feina per experts que s’ha de fer amb cura i coneixement. La poda és una de les feines més important de tot el cicle vitícola, i s’ha de fer perfecte.

A més, la poda és la primera feina de l’any, l’inici del cicle del cep, i s’ha de pensar bé l’estratègia que es vol aconseguir en cada cep, parcel·la i varietat. El fruit final dependrà en part de la bona poda.

La poda té com a objectiu:

– Donar estructura al cep

– Acompanyar-lo cap a un bon i llarg envelliment

– Regularitzar la producció.

Però com aconseguim aquests objectius?  Quines són les tècniques i sistemes que s’utilitzen per tenir un resultat excel·lent en la poda?

Com donem l’estructura al cep?

El cep és una liliàcia, planta trepadora que busca la llum, aconseguim que sigui un arbust a través de la poda. Per donar aquesta estructura utilitzem els sistemes de conducció que varien segons la varietat, regió i clima. A gran part del Penedès hi ha dos sistemes principals que són els que utilitzem a la finca: el tradicional en vas i l’emparrat en conducció Royat.

Exemple dels dos sistemes de conducció

El vas per les nostres condicions mediterrànies és el millor possible.

Els motius perquè és una formació natural, integrat al paisatge, en 3 dimensions: millor equilibri per la planta, bon equilibri de fulles assolellades i en ombra, raïms no exposats al sol i airejats.

La poda Royat o en Cordó emparrat és el sistema de poda més apte per mecanització de tot el procés, més ordenat. En zones molt assolellades pot provocar sobre maduració perquè hi ha més fulles exposades al sol. En terres fèrtils és interessant per controlar la vegetació.

Nosaltres prioritzem el sistema de conducció en vas  en sòls poc profunds com en els diferents vessants del Turó del Serral, que tenim sòls menys profunds i menys creixement de sarment. I el sistema Royat en sòls més profunds i fèrtils, com a la Vinya de la Plana, on podem controlaramb filferros que els sarments  no caiguin a terra degut la seva llargada.

Poda a la Vinya del Llac

Donar estructura al cep no és cosa fàcil, s’ha de saber on tallar els sarments i tenir en compte tots els factors, per això diem que és una de les feines més important, ja que és la primera i s’ha d’iniciar el cicle amb bon peu.

Acompanyar el cep cap a un bon i llarg envelliment.

Per aconseguir una vida llarga del cep és important no fer ferides a la fusta durant la poda. Per això, independetmenta dels sistemes de conducció que s’utilitzi en cada vinya, hi ha una tècnica – la poda de respecte- que és el fil conductor de qualsevol tipus de poda  i la que realitzem a la finca.

La poda de respecte.

La idea de la poda de respecte sorgeix de la mà de dos viticultors: François Dal viticultor de Loira i l’acadèmia Simonit d’Itàlia; que busquen evitar malalties a la fusta i allargar la vida dels ceps.

La poda no deixa de ser una acció traumàtica per la planta per això amb la poda de respecte s’intenta que el cep no tingui ferides greus i es recuperi dels talls bé i ràpid.

Le principals accions per garantit una poda de respecte són:

– Deixem fusta de respecte de la mida del diàmetre del tall per evitar cons de dessecació.

– Fem talls petits per evitar cons de dessecació grans.

– Respectem el flux de saba en els troncs i braços.

– Recuperem braços dèbils formant nous braços provinents del tronc del cep.

Poda en Clos del Serral

Regularitzar la producció

I com a últim objectiu amb la poda, volem obtenir una producció equilibrada per obtenir fruits saborosos amb un bon equilibri de maduració. Encara que queden molts mesos per la verema, amb la poda ja hem de preveure què volem obtenir en cada vinya i varietat. Per regular aquesta producció tallem diferent; podem diferenciar entre:

– La poda curta aplicada a totes varietats, excepte al Xarel·lo. Consisteix en deixem entre 4 i 6 caps de 2 borrons per cep. Com veiem a la foto esquerra del cep: els caps són el tros de fusta (sarment) que deixem quan fem el tall i els borrons és el nus que apareix en el mig d’aquest, és on començarà la brotació.

– La poda mixta en la varietat Xarel·los, perquè és una varietat poc fèrtil en fusta vella i equilibrem la producció deixant 1 vara de 4-6 borrons més els 4-6 caps de dos borrons.

Com veiem la poda no només són tisores en mà i anar tallant, és un art i és el primer pas per aconseguir uns vins excepcionals. És l’inici del cicle que després de la poda amb les bones temperatures començarà el plor i la bortació, procés que culminarà amb la verema, on veurem en part el fruit de la poda.