Descobreix més sobre Raventós i Blanc!
T'expliquem les anècdotes i novetats que passen a cada racó de la finca.
Des del celler fins a la granja.
Si vols viure el dia a dia a la finca
Segueix-nos a @raventosiblanc
Els sòls ens expliquen la particular història de cada terrer. La finca de Raventós i Blanc també ha estat testimoni dels esdeveniments geològics que van formar els Pirineus i la fondalada del Penedès, quan la mar Mediterrània cobria aquestes terres i posteriorment el riu Anoia n’esculpia el perfil.
El pas del riu per la nostra finca ha fet aflorar les terres d’origen marí –d’uns 16 milions d’anys– on hi ha dipositada una quantitat formidable de fòssils marins. L’estudi de la seva composició mostra com la proporció d’argiles, llims i arenes, juntament amb la profunditat generosa de les terres, dóna als nostres sòls una reserva hídrica excel·lent per al conreu de la vinya.
Tot començà fa 40 milions d’anys, quan es va produir un xoc entre les plaques continental i africana, a conseqüència del qual es van formar les principals cadenes muntanyoses d’Europa i de Catalunya: els Pirineus i les actuals serralades Litoral i Prelitoral. Vint milions d’anys després, un canvi de direcció en el moviment relatiu de les grans plaques
A l'estuari arribaven rius que transportaven materials del continent, com margues i altres sediments, que es dipositaven en el fons marí i es barrejaven amb organismes marins com petxines, eriçons de mar, cargols...
Fa uns cinc milions d’anys es va produir un esdeveniment geològic que es coneix com “la crisi messiniana”, durant el qual l’assecament de la Mediterrània va provocar davallades extremes del nivell del mar.
Els terrenys fossilífers que va descobrir l'Anoia durant les èpoques d'excavació i els sediments que va dipositar en les èpoques més productives, formen part dels sòls de la finca de Raventós i Blanc.
D’origen marí formats per gresos, margues, calcarenites i amb gran presència de fòssils marins. Les unitats geològiques d’aquesta zona són formades per sediments d’origen marí i litorals amb uns 16 milions d’anys d’edat (Miocè). Els sediments d’origen marí són argiles grises, sorres amb fragments petits de fòssils i sorres amb còdols i grans fragments de fòssils (cargols de mar, petxines i ostres). Els sediments litorals són sorres marronoses riques en quars i mica, poc consolidades i amb presència esporàdica de fragments de roca (quars i roques metamòrfiques i ígnies) provinents del Montseny i del Maresme.
Amb una gran presencia de còdols calcaris erosionats de la serra catalana que existia fa uns 120M d’anys (en poca profunditat trobem el sòl d’origen marí).
La vinya més alta reposa sobre conglomerats d’origen continental que tenen entre 2 i 5 milions d’anys d’edat (Pliocè). Els conglomerats són formats per fragments solts de roca arrodonida que arriben fàcilment als 20 cm de de diàmetre. Entre els fragments que trobem en aquesta zona hi ha sobretot roques calcàries arrencades d’unitats molt antigues presents a la serralada Prelitoral. Aquests conglomerats van arribar gràcies a avingudes torrencials d’aigua carregada de material erosionat de la serralada Prelitoral. En poca profunditat hi trobem els sediments d’origen marí i litorals amb uns 16 milions d’any d’edat.
Poc profunda capa de graves, argiles i llims transportats pel riu Anoia (en poca profunditat trobem el sòl d’origen marí).Aquestes vinyes estan sobre grans extensions planes situades a dos nivells topogràfics diferents i formades per sediments deixats pel riu Anoia en el darrer milió d’anys (Quaternari). Aquests sediments són, per una banda, argiles i llims de color marró fosc i gris amb alguns nòduls de carbonat de calci i, per una altra banda, còdols arrodonits formats essencialment per calcàries. En poca profunditat hi trobem els sediments d’origen marí i litorals amb uns 16 milions d’any d’edat.
