D’esquerra a dreta Manu Ribas, Arnau Vivó, Joan Martí, Isabel Tarafa, Mar Portabella, Josep Samsó, Francesc Escala, manager de Cheval Blanc, Manuel Raventós i Josep Manuel Ruiz.

Comencem la nostra ruta des de Sant Sadurní d’Anoia a les 7 del matí d’un fred dijous de Febrer. Sis hores i 634 km després arribàvem a Saint Emillion i només respirar l’aire fresc embriagador de la regió Bordelesa vam saber que ens auguraven dos dies meravellosos redescobrint grans vinyes.

Châteaux espectaculars, històries personals, vinya vella i grans vins.

L’enòleg de Petrus Olivier Borrouquet al costat del Sr. Manuel i Pepe Raventós, Bodega Petrus (Superior). Vinya de Château Troplong Mondot, el CEO de Troplong Mondot Aymeric de Grionde al costat de Pepe (Inferior).

Petrus

10 de Febrer, primera parada: Petrus, probablement el celler més llegendari que qualsevol apassionat del vi somia visitar algun dia. Olivier Borrouquet, el seu enòleg, ens va rebre i la seva primera pregunta va ser: Anem a les vinyes? En qüestió de minuts ja estàvem trepitjant la mítica argile bleue  tan característica dels seu terroir. Sòls amb més de 40 milions d’antiguitat. Borrouquet ens va explicar que a les arrels els costa penetrar aquesta roca sedimentària, de manera que la naturalesa—que és sàvia— busca el seu espai i les vinyes s’escampen cap als costats buscant nutrició i la profunditat; no arriben a escassos 60 a 80 centímetres.

De tornada al château, Borrouquet va obrir la porta i ens endinsem a un passadís llarg i fosc. !Shhh, silenci” ens va xiuxiuejar. Estàvem a punt d’entrar on dormen i reposen tots els barrils de la casa, botes tenyides amb un vermell intens que desprenia l’aroma del vi.

Château Troplong Mondot

Château Troplong Mondot

A la tarda vam visitar Château Troplong Mondot, havia plogut una mica, però el sol va treure el cap entre els núvols i vam poder gaudir d’un paisatge acabat de ruixar amb els colors de la vinya intensificats. Ens van rebre dues figures de pes, Aymeric de Gironde CEO de Troplong Mondot i Remy Monribot el director tècnic. Els acompanyava un gos molt espavilat i curiós. Visitant la vinya, Remy va agafar dues pedres (argila i grava) i les va xocar entre elles. Del frec, es va desprendre una olor, una aroma a foc, a fumat. Perfum característic a tota la seva vinya. Descobrim que tenen un meravellós restaurant amb 1 estrella Michelin, treballant per aconseguir la segona!

El xef David Charrier és l’encarregat d’apostar pels ingredients de la zona, la majoria provinents de l’hort vegetal culitvat amb permacultura. Ens va encantar!

I avui podem dir ja que som el primer escumós espanyol de la seva carta amb Textures de Pedra.

Interior dels cellers de Cheval Blanc.

Château Cheval Blanc

11 de Febrer, Château Cheval Blanc, va ser la primera visita el x … Cada detall estava exquisidament cuidat, arbres fruiters flanquejant les vinyes, magnífiques vistes, i salons emblemàtics com la seva “Orangerie” una habitació que irradiava llum ornamentada amb delicats detalls florals . Impressionant la recent reconstrucció del celler —inaugurat el 2011—pel cèlebre arquitecte francès Christian de Portzamparc. Un disseny lluminós (gràcies als amplis finestrals) i clàssic, amb tines fabricades en formigó, que li donen el toc auster perfecte.

Una escala  permet pujar al sostre de l’edifici on hi ha una terrassa amb vistes panoràmiques sobre les dues regions: la cara nord és Pomerol, la cara sud és Saint-Émilion. I des d’aquestes alçades els nostres amfitrions ens expliquen detalladament com és el “terroir del domaine”: 37 hectàrees dividides en 44 parcel·les, totes diferents. El castell, la residència que va construir la família Fourcaud-Laussac a mitjans del segle XIX, va ser remodelat també l’any 2000.

(D’esquerra a dreta) Directeur technique del vignoble, fill dels comtes de Neipperg, Ludovic Neipperg. Paisatge del domaine i exterior del Château Canon-la-Gaffelière & Château d’Aiguilhe.

Château Canon-la-Gaffelière &

Château d’Aiguilhe

Al migdia vam tornar allà on, per aquell 1998, vam deixar enrere la nostra personal i especial aventura bordelesa. Aquell dijous de Febrer del 2022, més de 24 anys després, Pepe i Manuel tornaven a passar per Château d Aiguilhe. Lloc ple de memòries de joventut per al Pepe – on va passar diversos estius de verema– i de moltes altres memòries per a Manuel Raventós on va iniciar aquella arriscada aposta.

Després d’un passeig per racons ja coneguts com la vinya, el llac o el colomar; Ludovic Neipperg, fill dels actuals propietaris i director tècnic, ens va rebre i va guiar a través d’aquest recorregut ple de records passats.

Ens va portar també a Canon-La-Gaffelière, on vam tastar tots els seus vins. Espectacular el modern celler circular que tenen. Diuen, que aquesta base esfèrica els permet guanyar espai. Ludovic ens va portar al ground 0 del celler on els raïms arriben i pel seu propi pes cauen per gravetat als dipòsits de formigó i fusta, tractant així al raïm amb la màxima delicadesa: com a casa!

En la seva aposta pel perfecte equilibri entre modernitat i tradició, vam poder apreciar el celler construït fa més de 500 anys on reposen els vins. Un curiós lloc on el sostre dibuixa un vaixell vist des de baix. “És com una església” va comentar el Directeur Technique; i no ens estranya perquè realment era una localització que té un valor històric inconcebible.

I amb això tanquem les nostres visites, uns dies d’inspiració, d´equip i aprenentatge. Si poguéssim portar-nos només una cosa a la nostra maleta seria el savoire faire i respecte pel seu territori amb aquell difícil equilibri entre tradició i modernitat.

Ha estat un autèntic plaer, ¡À la prochaine bordeaux!