Campions a cegues

Per Joan Munné, director tècnic i enòleg a Raventós i Blanc.

Pagès des de ben petit, fa quinze anys que treballo a Raventós i Blanc, enòleg llicenciat a la URV (2008-09) i estudis de Sommelier realitzats el CETT-UB (2012-14). Veremes a Graham Beck, Quinta Sardonia i Castellroig. Amant dels vins, dels paisatges, de la natura i de diferents cultures.

Després de participar en tres concursos, en els quals mai havia passat de la fase classificatòria, aquest 2019, no tenia ni la intenció d’inscriure’m ja que la meva parella habitual, en Pere Jané, pagès i sommelier, per motius personals, no volia participar. Però el cuquet estava allà i, així, mig en broma, durant una experiència gastronòmica, amb amics del poble, va sorgir la possibilitat d’apuntar-me amb l’Àlex Peris, amic de tota la vida i propietari d’Olives Blai.

I així va ser, el dia 9 de gener a les 10.03 minuts estàvem inscrits, 3 minuts després d’obrir inscripcions, que es van acabar en tan sols 5 minuts. En aquest moment ens vam posar mans a la obra.

Com ja havia fet l’any passat, vam preparar el tast amb altres parelles inscrites del Penedès com en Ramon Jané i en Toni Carbó, campions en l’edició del 2018, en Jaume, propietari de l’Àngelus bar de Vins a Vilafranca i en Ramon Francàs, periodista i parella d’en Pepe Raventós al concurs.

Recordo que l’Àlex, durant el primer tast de preparació al restaurant Marejol, em va comentar que només per compartir aquell moment amb autèntics cracks del vi ja valia la pena haver-se apuntat al concurs. Aquell mateix dia el Jose, el propietari del Marejol va fer una juguesca a cegues. Si algú del grup endevinava un vi dels que ens havia posat a cegues, ens deixava al Peris i a mi baixar al seu magnífic celler a buscar els vins que volguéssim durant 10 minuts. Desgraciadament, ningú del grup va encertar el vi i ens vam quedar sense Chateau Rayas.

Vam realitzar un total de 12 tasts d’entrenament. Primer tastàvem a cegues sols, seguidament comentàvem amb la parella i finalment amb tot el grup. Important tornar a retastar tots els vins, anotar notes de tast i registrar totes les dades.

El concurs per nosaltres era una experiència i diversió. El camí per arribar-hi, un aprenentatge d’autèntics mestres i una oportunitat de tastar grans vins.

Vam tastar grans clàssics com: Ceretto Bricho Roche (Barolo), Chateau Latour Pauillac, Mas Doix Carinyena Centanaria (Priorat), Le Moine Clos Sant Denis, La Souteronne de Hervé Souhaut, Tardieu-Laurent Hermitage, vins del nou món com the Sadie Family (Sudàfrica), Felton Road (Nova Zelanda) o Father John (Estats Units), entre molts d’altres. I dos vins molt especials, els que ens van donar la victòria que van ser Quiñon de Valmira i Sassicaia.

Tot i els tastos preparatoris, arribavem a Madrid sense cap pressió. Vam estar estudiant notes de tast com si tinguéssim un examen. Els dos dies previs vam estar molt relaxats per Madrid. L’objectiu era gaudir dels vins, de l’acte, dels formatges, dels companys i del desig que algun company del grup de tast o del Penedès guanyéssim.

A la primera fase, tastant 7 vins, ens vam divertir i vam gaudir molt. Teníem la sensació de que ho havíem fet bé passéssim o no a la final. Sincerament, dels 4 primers vins, poc vàrem encertar. Vam pensar en posar un escumós anglès, -l’havia tastat en una xerrada al Xerigots a Vilafranca – però estratègicament no ens la vam jugar. Vam escriure Champagne com tothom i error. La sisena ampolla, un Quiñon de Valmira i la setena, un Sassicaia ens van portar a la final.

Alegria en majúscules al veure que nosaltres i 4 parelles més del Penedès passàvem a la final. Quin gran èxit! Un èxit que és només la punta d’un iceberg de la revolució que estem tenint a casa nostra. El Pepe amb el Ramón, en Juan A Garcia i en Jaume Cuscó, l’Agustí Torelló i en Jaume Colet, en Rubén Pedregosa i en Carlos Martínez; uns autèntics cracks.

Un entrepà per dinar i cap a la final.

10 parelles, 7 vins i 60 minuts.

Certament estar allà ja era tot un èxit però hi van haver molts més nervis i moments de tensió. Vam anar molt més perduts que a la primera fase.

Quan per fi van ensenyar els vins, ens donava la sensació de no haver encertat gran cosa. La nostra alegria va ser el Chardonnay Aristos de Xile, ja que moltes parelles havien posat Borgonya i nosaltres Estats Units. Els altres vins eren molt difícils, El Venus la Universal 2005, el Torbeck the Struie – impossible anar a Austràlia per nosaltres-  i el Gomes Colares del 1969, inimaginable.

Quan van donar el tercer premi va ser una gran alegria perquè era pel Jaume i el Juan. Però ens vam mirar amb el Peris i vam assumir que ja no tindríem premi.

Segon premi per dos viticultors de la Ribera del Duero, Félix Crespo i Manuel Cantalapiedra, dels quals tinc moltes ganes de conèixer el seu projecte.

Uns segons abans de que sortís el primer premi, el Pepe em va senyalar dient que havia guanyat i li respondre que no, que era impossible…

I…uns segons més tard, primer premi, parella nº10, ningú parlava i van dir el nostre nom… Joan Munné i Àlex Peris! Encara no ens ho creiem ni nosaltres, ni tots els nostres amics, companys i coneguts.

Mai havíem pensat en poder guanyar!

Estar a cegues davant d’un vi és una prova d’humilitat grandiosa. És un camí per aprendre, compartir, gaudir i poder relacionar-te amb una zona o un viticultor que pot estar a milers de quilometres en tots els sentits.

Agraïments especials al Pepe Raventós, que amb aquests anys junts sempre m’ha animat a viatjar, tastar i aprendre! I a tot l’equip Raventós i Blanc, especialment a la Sandra i a la Lore, que estic segur que si algun dia volguessin, podrien guanyar també.

Agrair també al Raimon Sadurní, que ha fet de l’Aula del Vi a Sant Pere Molanta, un espai referent pel tast, en la defensa del paisatge i en compartir la passió de la vinya i el vi al Penedès durant els últims 23 any. D’allà han sortit incomptables finalistes del concurs, varis podis i dos campions en 12 edicions. Hi hem deixat el “xec” de campions.

Finalment, mil gràcies al Toni Carbó i a tot el grup de tast amb el que preparàvem el concurs, sense ells hagués estat impossible guanyar. Estem infinitament agraïts.

Aquest èxit és de tots!

Seguirem gaudint!

Joan Munné

Director tècnic i enòleg a Raventós i Blanc.

Podeu reviure l’experiència amb les dues parelles guanyadores a l’entrevista del canal de Youtube de Vilaviniteca:

Deixa el teu comentari

La teva direcció de correu mai serà compartida. Els camps marcats amb * son obligatoris.