Parlem amb David Casas, viticultor de Raventós i Blanc, en ple moment de primavera a la vinya. Amb ell, ens endinsem en aquest moment de l’any per entendre què passa ara a la vinya i per què la primavera és una etapa clau que marca tot el que vindrà.

El David ja fa quatre anys que treballa les vinyes de la finca, però porta tota una vida vinculat al treball de camp, coneix de prop cada cicle i cada decisió que es pren.

Hi ha dues feines que defineixen especialment la seva passió per la viticultura. D’una banda, la poda —de finals de novembre a principis d’abril—, un moment de silenci i concentració en què cada tall obliga a observar, interpretar i decidir el futur de la planta. De l’altra, el treball amb els preparats biodinàmics, que formen part del seu dia a dia i li permeten relacionar-se amb la vinya des d’una mirada més àmplia, entenent-la com un conjunt viu.

Des d’aquesta combinació de precisió i observació constant, David acompanya la vinya al llarg de tot l’any, adaptant-se al que cada parcel·la i cada moment demanen.

Després de l’hivern, què passa ara a la vinya?
La primavera és el moment en què tot es torna a posar en marxa. Després del repòs hivernal, la vinya es desperta gairebé sense avisar: els ceps ploren, la saba torna a circular i comencen a sortir els primers brots. És un canvi molt ràpid i molt visible.

És un moment clau del cicle?
Sí, molt. Tot just comença, però ja es defineixen moltes coses. Cada brot és una possibilitat, però també una decisió que hauràs de prendre. És un moment delicat, perquè tot és molt tendre, però alhora la planta té molta energia.

David Casas treballant les vinyes de Raventós i Blanc

Quina feina feu aquests dies a la vinya?

És una època de molta activitat, encara que des de fora no sempre es percebi. Ja hem començat la poda en verd dels Xarel·los, que són els primers a brotar. Traiem bessons i brots de fusta vella, i deixem els de les brocades i les pistoles, que són els que donaran fruit i ajudaran a formar el cep.

També estem empeltant ceps replantats, com al Clos del Serral, amb selecció massal de la mateixa vinya. Paral·lelament, fem el primer tractament de sofre per prevenir l’oïdi, just quan els brots tenen entre 10 i 15 centímetres.

A nivell de sòl, descalcem amb tracció animal vinyes com el Noguer o el Mas per poder empeltar bé, seguem cobertes vegetals i treballem la terra perquè estigui airejada i activa.

També treballeu més enllà de la vinya?
Sí, perquè la vinya no s’entén sola. Aquests dies hem plantat oliveres en diferents punts, integrant arbres dins la vinya. Forma part del treball en policultiu, buscant més biodiversitat.

També estem gestionant el bosc de sobre el llac, aclarint-lo per afavorir espècies com roures i alzines. I després hi ha tota la part més de manteniment: clavar estaques, acabar tanques per mantenir a ratlla els senglars o preparar farratge pels animals.

La sala de biodinàmica és un dels espais que més visita el David

Com treballeu la biodinàmica en aquest moment de l’any?
La primavera és un moment molt actiu també en biodinàmica. És quan acompanyem aquest despertar de la vinya i del sòl. Treballem molt amb les cobertes vegetals, intentant gestionar-les perquè ajudin a estructurar el sòl i a mantenir la vida.

També és un moment d’aplicació de preparats, sobretot per activar el sòl i reforçar la planta en aquest inici de cicle. Tot es fa molt lligat al moment, a com està la vinya i també al calendari, buscant intervenir quan té més sentit.

Al final, no es tracta només de fer feines, sinó d’entendre la vinya i acompanyar-la.

Després d’uns anys de sequera, com es presenta aquest cicle?
Veníem d’un període llarg de sequera que ens havia obligat a prioritzar la supervivència i l’equilibri de la planta. L’any passat, però, va ser un punt d’inflexió, amb una anyada molt més plujosa que va permetre recuperar vigor i reserves.

Aquest cicle comença en continuïtat amb aquesta recuperació. La vinya respon bé, es mostra activa, i això ens dona marge per treballar amb més obertura. Sempre amb criteri, però amb la confiança que la planta torna a tenir energia per sostenir el que li demanem.

David Casas, Joan Munné i Pepe Raventós, compartint mirada sobre la vinya.

Fins a quin punt condiciona el futur el que feu ara?
Molt. Cada decisió que prens ara —cada brot que deixes o treus, cada empelt— defineix la forma de la planta, el seu equilibri i el que acabarà donant. Encara queda molt camí, però és aquí on comença tot.

Com definiries aquest moment de l’any?
És un moment d’estar molt a sobre. D’observar, d’ajustar i de treballar amb precisió. La vinya marca el ritme, i nosaltres ens hi adaptem.

Arrelat a la vinya, David Casas coneix com pocs cada racó de la finca. Treballa amb precisió i una observació constant que li permet entendre què necessita la planta en cada moment. Profund coneixedor de la viticultura i la biodinàmica, acompanya la vinya amb criteri i respecte, sabent que és aquí on comença tot. És des d’aquest lloc —discret però essencial— des d’on pren forma el vi.