Entrevistem a Joan Munné, director tècnic de Raventós i Blanc, després de la seva estada a Nova Zelanda, on ha fet feines de verema durant quatre setmanes. Una experiència enriquidora tant a nivell professional com personal.

De família de pagès al cor del Penedès, a Sant Pere de Riudebitlles. És el petit de quatre germans i l’únic que va poder cursar estudis universitaris; sense deixar de donar un cop de mà en les tasques del camp sempre que podia. És enginyer tècnic agrícola, enòleg i sommelier; tot i que confessa que fa vint anys ni tan sols bevia vi. L’amor per la terra, la natura i l’origen el van fer canviar d’opinió i ara és director tècnic de Raventós i Blanc, liderant un equip jove i àvid d’aprenentatge.

En aquest camí d’evolució permanent, fa tot just un mes ha tornat d’una estada a Nova Zelanda, on ha fet tasques de verema en un celler on ha conegut altres enòlegs d’arreu del món. Una experiència de quatre setmanes que, com ell mateix assegura: “m’ha permès desconnectar de tot per poder-me connectar de nou”.

Joan Munné realitzant tasques de biodinàmica      Moments de verema a Raventós i Blanc

A l’altra banda del món! Explica’ns on has estat.

Aquest cop volia viure una verema a Nova Zelanda i gràcies a la recomanació de David Gleave, importador nostre del Regne Unit, he pogut gaudir aquesta experiència a Marlborough Vintners, un celler de Blenheim, un poble situat a la zona de Marlborough, que és on es concentra la majoria de vinya del país.

Segur que és un lloc preciós…

És una zona molt seca, però han sabut demostrar que, amb un bon treball agrícola i una bona gestió de l’aigua, hi pot haver vida i biodiversitat.

En una excusrsió al Mount Cook                             Posta de sol des de Marlborough Vintners

Paisatges a banda, tu hi has anat a treballar. Com era el teu dia a dia?

Les meves feines eren bàsicament de celler. Estar al cas dels quilos de raïm que havien d’entrar, fer la planificació de les premses que s’utilitzarien, premsar mostos i enviar-los al dipòsit de desfangat; i també donava suport a altres tasques com els controls de fermentació.

Potser una mica allunyat del camp?

Personalment, m’agraden totes les feines de verema; però és cert que em considero un enòleg que li agrada treballar a l’origen, des del camp. Acompanyar el raïm per transformar-lo en vi i fer que aquest pugui expressar el terrer.

Expressar el terrer. Sembla una missió complicada.

Els grans vins han de demostrar el seu origen i això requereix un alt coneixement tècnic i molta precisió en tot el procés per interpretar bé l’origen amb la mínima intervenció possible.

Ara bé, això necessita més temps que les quatre setmanes que hi vaig estar. Tot i això l’experiència ha estat molt bona.

Experiència de verema al celler Marlborough Vintners (Nova Zelanda)

Professionalment i personalment, entenc.

I tant. L’ambient al celler era multicultural i això sempre enriqueix l’experiència. Vaig estar amb argentins, xilens, italians, sud-africans, indis, australians… No descarto que, en el futur, pugui venir algun enòleg a Raventós i Blanc a fer una verema. Aquest intercanvi sempre és positiu.

I, a banda d’amics, què t’endús del Nou Món?

La idea de llibertat, de no tenir lligams o motxilles històriques com les que tenim aquí. Al Nou Món poden plantar vinya on creguin oportú, fer vins sense el condicionant de l’origen. És una manera de fer molt més laxa.

Però tan llunyana de la nostra com la mateixa Nova Zelanda.

Exacte. A Raventós i Blanc, tenim el focus en el terrer, en el rigor tècnic i fer bé les coses. Si volem que es parli de Conca del Riu Anoia, els nostres vins han de demostrar d’on venen.

Verema en el Clos del Serral                                                Selecció gra a gra per a Mas

I aquesta és una de les teves funcions

Així és. Juntament amb la Lore i la Mariona, formem un equip jove, treballador, amb ganes d’aprendre i millorar i amb passió pel que fem. Amb un enfoc que fa anys que treballem amb el Pepe Raventós per fer que els nostres vins siguin capaços de transportar a qui els pren fins a la nostra finca, el lloc on han nascut.

Una mica com tu. Vagis on vagis, saps on és casa teva.

No hi ha un altre camí. Quan estimes l’origen, saps que el destí sempre t’hi portarà.

 

Amant del territori, és un gran defensor de la Conca del Riu Anoia. Coneix com pocs el potencial dels nostres sòls, les nostres varietats i la seva capacitat d’expressió. Estima la seva feina i es volca en cada detall per aconseguir que els nostres vins siguin reconeguts arreu del món sense deixar d’expressar el lloc d’on venen. És la seva manera d’ensenyar al món la grandesa d’un petit racó del Penedès nord-oriental, de casa nostra, de casa seva.