Raventós i Blanc, la finca més mineral

La singularitat de la geologia de la Conca del Riu Anoia, és la que ens permet mostrar els nostres vins tal i com són: minerals i salins.

La història dels sòls de la finca Raventós i Blanc – emmarcada en l’àrea geogràfica Conca del riu Anoia – tenen no només les particularitats de tota aquesta terra, sinó també la singularitat excepcional i única esdevinguda per la presència del Turó del Serral i la proximitat del riu Anoia.

Per entendre aquesta singularitat, s’ha de saber que tota la nostra vall va estar coberta pel mar Mediterrani durant 3 milions d’anys – a l’època del Miocè – fa uns 16 milions d’anys. La Conca del Riu Anoia és testimoni vivent dels esdeveniments geològics i moviments tectònics que van formar els Pirineus i la depressió del Penedès i, el mar Mediterrani, la va inundar posteriorment. Quan el mar es va enretirar va deixar tota la vida marina fossilitzada als sòls; i, és per això, que avui, els sòls de la Vall del Riu Anoia són calcaris amb gran quantitat de fòssils marins.

La finca Raventós i Blanc és un turó, un turó amb múltiples orientacions que genera diferents parcel·les i terrasses, diferents sòls, diferents tipus de raïm i diferents vins. És precisament aquest turó el que dóna personalitat a tota la nostra finca, a cada parcel·la i a cada vi.

El fet que la nostra finca sigui un turó, fa que aquestes terres vagin erosionant encara més i, la proximitat del Riu Anoia, que aquest escarbi les parts més fondes de la nostra finca, permetent aflorar molt més els fòssils marins.

Degut a l’erosió que el riu Anoia ha fet durant l’últim milió d’anys, la finca té forma de turó, fet que permet aflorar fòssils a les vessants del turó i trobar-los a poca profunditat a les zones baixes de la finca.

De fet, sempre hem sabut que la finca romania sobre un estuari geològic, però va ser un matí de febrer, ara fa menys de mig any, quan en Lluís, un dels pagesos de la finca estava supervisant el replantament de la Xarel·lo a la Plana 11 – una vinya gairebé centenària, arrancada fa uns 6 anys – i, del cor de la terra, va creure veure aparèixer el mar. “Aquí hi ha petxines”, va cridar. Era del tot cert.

 Aquell dia vàrem trobar uns 20 metres de roca marina de l’edat Miocena molt fossilífera i coberta per una capa prima de sediments quaternaris edafitzats. L’abundant presència de fòssils marins mostra com la roca es va formar en un medi marí i, el tipus de fòssils i restes vegetals trobades, que el mar tenia poca profunditat i que, per tant, eren a la vora del mar i d’alguna manera, les onades – al més estil vaivé – van ser les culpables de tenir-ho tot aglutinat.

Mai n’havíem trobat una evidència tan gran i tan clara. Aquest nostre particular “mar fossilitzat”, dóna vida a les plantes, als ceps que fructifiquen els raïms i als nostres vins que transmeten tota l’energia del que ens envolta. I és que, probablement, som petits afortunats dins d’un parc temàtic de la geologia Penedesenca.

Aquest és l’origen de la força de Raventós i Blanc i de la tipicitat salina i mineral dels nostres escumosos.

Deixa el teu comentari

La teva direcció de correu mai serà compartida. Els camps marcats amb * son obligatoris.