Costum popular existent a diversos països europeus, generalitzada des de temps remots i realitzada de forma artesanal un cop l’any, coincidint amb els mesos més freds de l’hivern – per comptar amb les condicions adequades per la manipulació de les grasses i carns del porc-. Avui en dia però, ja no es fa com abans. S’està perdent una tradició que era habitual als pobles, i és que, cada vegada viu menys gent a pagès. Volem recuperar la matança de sempre fent de la festa un dia especial, perquè es conegui i no es deixi perdre a nivell popular. Mantenim viva la tradició.

La matança ha estat considerada, des dels seus inicis, com aquell moment en què la família disposava d’aliments provinents d’un humil animal, que havia estat criat a casa. I així durant anys, s’ha convertit en una tradició que ha anat passant de generació en generació.

Durant la primavera i estiu els porcs s’alimenten amb moderació amb blat de moro i tot allò que poden arribar a trobar: herba, insectes, arrels i fins i tot, serps. Però no és fins a finals d’octubre, i fins el moment de la seva mort, que els animals adquireixen el 50% del seu pes corporal final.

La mort del porc s’emmarca històricament dins del context del ritual de la fecunditat de la terra, pel qual tradicionalment i, per a alguns, encara avui, és vigent la costum de mantenir-se “pur” abans de la festa. Per més estrany que sembli, ni les dones amb la menstruació ni un home havent mantingut relacions sexuals en els últims dos dies abans de la matança, pot tocar la pasta amb la que es prepararà la sobrassada. Així ho mana la tradició. I la tradició sap bé el que diu.

Fent-li cas, el passat dia 30 de gener, a Raventós i Blanc, vam gaudir d’un autèntic dia de matança, una festa entre familiars i amics. En Pepe tenia la voluntat de reviure un dels seus records més emblemàtics de petit, la Matança a la Vall del Feitús, al Ripollès, on els veïns de la masia familiar manteníem més que viva aquesta tradició.

El dia va començar ben d’hora a la finca, trobada molt matinera en motiu de la matança; albada de molt fred, emocions, intriga i felicitat. Amb la primera llum de sol saludem vells coneguts i  grans persones per encara conèixer. El foc feia caliu en un dels dies més freds de l’hivern.

Esmorzar de forquilla i ganivet abans de posar-nos en marxa. Avui, aprendríem com es feia, els seus passos, a l’antiga.

El cavall Bru fa d’amfitrió i transporta l’animal. Entre tots, donem inici a una gran festa amb davantals per l’ocasió. Afortunats de poder comptar amb mans expertes que ens van guiar en tot el camí; l’afilada dels ganivets, la pastada de la massa, el remogut de la sang perquè no coagulés…

En dues taules ben grans, escampem les parts de l’animal disposats a preparar sobrassades, botifarra blanca, negra i de crua, fuet, cansalada i llom.

Perquè no sigui dit, us revelarem el secret per aconseguir una bona sobrassada. Cal pesar la massa de carn triturada i afegir la quantitat de pebre bord, sal i antioxidant recomanada ( de 2 a 4 kg per kg de grassa). Els ingredients? 60% de carn magra combinada amb parts de grassa: la millor del porc, incloent la part superior del llom; 40% de grassa, pebre bord (50 grams per kg), sal (25 grams per kg) i pebre vermell picant al gust (entre 3 i 5 grams per kg) i pebre negre mòlt.

Els vins també van ser protagonistes de la gran festa, acompanyant el dinar amb el gran resultat de la feina. Tots ens sentíem com a casa i es notava, música de fons en un dimarts immillorable. Gràcies a tothom per fer-ho possible.

El desenllaç? Una gran experiència, moltes hores de treball i unes botifarres boníssimes. Faltarà esperar la sobrassada – amb recepta de Mallorca – , els fuets i els pernils. El temps dirà.

La matança és un univers de saviesa tradicional que els somiadors com nosaltres només podem contemplar, admirar i meravellar-nos de la seva existència encara al segle XXI i, intentar recuperar.

Ho recordarem per sempre. I ho repetirem any rere any.