Diuen que les coses bones arriben a qui sap esperar i, aquest any, el temps ha estat el nostre millor aliat.

Amb la mateixa il·lusió que les primeres vegades. Així començàvem la verema 2024, la Verema de la Recuperació, a la nostra finca històrica. Era 20 d’agost i un total de 19 persones es disposaven a collir els primers macabeus de la Barbera Alta. Des de membres de l’equip a temporers, alguns dels quals fa més de vint anys que veremen a casa nostra. El Miguel i la María son un dels més veterans, però no renuncien al seu accent cordovès sempre que han de respondre: “¡Chiquilla, asércame lá tijerá!”.

Collita de xarel·los a la finca

Un clima temperat, tot i estar a mitjans d’agost, va servir d’ajuda en aquest inici de verema carregat d’incògnites. Malgrat les bones pluges de primavera (303 L/m2), l’extrema sequera dels darrers tres anys ha fet que la planta arribés cansada. A més, les precipitacions han comportat altres perills, com l’amenaça del míldiu, l’oïdi i el mosquit verd, que per primer cop ha aparegut a la finca i provoca que les fulles dels ceps s’assequin.

Mentre seguíem collint a les vinyes, al celler seguien arribant remolcs de viticultors de la Conca del Riu Anoia amb els que col·laborem per a l’elaboració dels nostres Blanc de Blancs i De Nit. Fins a dinou pagesos que, amb el seu esforç i dedicació, ens ajuden a demostrar el potencial del nostre territori per a l’elaboració d’escumosos del màxim prestigi.

“De tota la nostra feina, el més bonic és pagar el preu just per cada quilo de raïm per a què reverteixi en el territori”, Pepe Raventós.

Un engranatge perfecte, tot l’equip fa pinya per una nova verema

Sota l’atenta mirada d’en Joan Munné (el nostre director tècnic), totes les peces de l’engranatge es mouen a la perfecció. El Jordi sempre està a punt a recepció de verema per a l’arribada de nous remolcs, les pesades i els controls de grau alcohòlic probable, acidesa i sanitat;  mentre el Josep (que un any més ha tornat a treballar amb nosaltres en aquest moment tan crucial de l’any), s’encarrega del manteniment i posada a punt de les premses: “L’equip i els mètodes de treball  són algunes de les coses que em motiven a repetir la verema des de fa anys”.

1. Joan Munné provant mosts   2. Josep Tarrida revisant les premses  3.Elena Loredana al càrrec de les vinificacions  4. Part de l’equip de verema

Els dies són frenètics durant les cinc setmanes que ha durat la verema 2024. La Lore és la responsable de les vinificacions i s’encarrega dels desfangats, les fermentacions o el control d’analítiques al laboratori, entre d’altres tasques; mentre el Valentí, el Jesús i la Berta donen suport a l’hora de refredar mostos, els controls de maduració o la neteja i ordre del celler.

Cadascú a lloc jornada a jornada, prenent consciència que qualsevol error pot tirar per terra la feina de tot un equip que rema en la mateixa direcció.

Seguim amb la resta de varietats locals, el sumoll esdevé la gran protagonista

Mentre acaben d’entrar els darrers macabeus al celler, a la vinya comencem a veremar els xarel·los i sumolls, el 26 i 29 d’agost respectivament.

Un parell de pluges d’estiu i un clima temperat ens han portat a veremar-los sense presses, permetent que assolissin uns bons equilibris i acidesa; sobretot el sumoll, que s’ha mostrat com la varietat reina d’aquesta verema.

I en aquesta mena de joc que ens ha proposat la natura per  trobar el millor moment per a collir, vam reunir tot l’equip el 30 d’agost per a participar en la collita dels vells xarel·los del Clos del Serral.

1. Martí Pujol a la verema del Clos del Serral  2. Pepe Raventós veremant al Clos del Serral  3. Verema amb cavalls de tir  4. Jordi González collint un vell xarel·lo

Una jornada festiva que ens va reunir a tots nosaltres i una desena de membres del Club 1497 en aquestes 1,9 ha de vinya amb ceps de més de 80 anys. Una trobada molt especial que els va permetre agafar amb les seves mans el xarel·lo amb el que elaborem Mas del Serral (de Vins Pepe Raventós).

Res feia preveure que cinc dies més tard rebríem 22L/m2 de pluja a la finca. Unes precipitacions que va aprofitar la parellada per augmentar una mica de pes i acabar de tenir una bona maduració, abans de collir-la el 16 de setembre.

Amb tot el raïm collit, és moment per a la fermentació abans de realitzar els cupatges i una posterior criança mínima de 18 mesos. D’aquesta anyada 2024, esperem uns escumosos equilibrats que reflecteixin les dificultats d’aquesta verema.

Amb la mirada posada a la Verema 2025, esperant noves precipitacions

Els més de 400L/m2 d’aquest cicle vinícola que tot just acaba han estat un respir per als nostres ceps, que arrossegaven una llarga sequera.

Amb elles, ha tornat la vida a la finca i el verd ha sigut el color predominant a la vinya. Aquesta és, sens dubte, la millor noticia que podíem tenir i ens ha permès veure ressorgir vells ceps que fa pocs mesos hauríem donat per perduts.

Ara, esperem que aquesta tardor ens porti noves pluges i que les plantes puguin gaudir d’un bon agostament fins a les gelades de mitjans de novembre.