Els dies previs a la verema són dignes de l’organització d’un casament. Mirar i remirar el cel, excitació general, nerviosisme latent en augment a mesura que s’acosta el dia d’inici. La tasca més important dels dies precedents és apropar-se a cada parcel·la per veure el grau de maduresa de les diferents varietats de raïm i començar amb els primers preparatius.

Tots estem convençuts a respectar el ritme del raïm, a esperar la seva hora. La data d’inici és fonamental perquè la verema resulti exitosa i de qualitat; el moment precís de maduresa, ni abans, ni després. Tant és així que el divendres 17 d’agost vam collir els primers 2.000 quilos de macabeu de la Plana amb l’objectiu de fer un peu de cub per assegurar-nos una millor fermentació. El tret de sortida però no va ser fins dilluns 20 d’agost. Feia 5 anys que no collíem tan tard.

Enguany és l’any de l’esperança i l’optimisme; i d’una verema de canvis i de normalitat pel que a les dates respecta. Hem tornat a les veremes del passat, aquelles que començaven a finals d’agost, fugint ja de la darrera: la més primerenca de la història.

Sens dubte la verema és l’activitat estrella de tot celler. A primera hora, a les 7, tots els veremadors ja estan a punt i en filera per començar. La feina està perfectament repartida entre ells, tot l’equip cull el raïm i el van dipositant cuidadosament a les caixes mentre un responsable rotatori les va buidant al tractor un cop són plenes. Tots formen part d’un engranatge perfectament pensat. En Miguel és tan ràpid i eficaç que fins i tot té temps d’ajudar als companys quan ha acabat la seva passada. El tractorista es dirigirà immediatament cap al celler – situat just al bell mig de la finca – un cop ple el tractor.

En Josep, a la bàscula, mesurarà la qualitat del raïm que porten els remolcs i allà es decidirà a quin dipòsit anirà cadascun, separant sempre segons parcel·la i varietat.

Mentrestant, al laboratori, es fa el seguiment de la maduració i analítiques i es segueix tota evolució. El celler ja ha agafat l’olor a verema, l’olor del most fermentant no ens deixa mai de sorprendre.

El tràfec d’aquests dies no és comparable a cap altre època de l’any però tal i com en Pepe sempre diu, “quan es treballa amb il·lusió, amb convenciment i en equip tot esdevé possible.”

En Joan, cap de vinya i enòleg està molt content per com ha anat tot l’any vitícola; tot i que afirma que els anys de pluja són els que s’ha de treballar més degut a les malalties fúngiques que poden aparèixer i, sobretot, en biodinàmica i treballant amb la filosofia del màxim respecte a la planta sense utilitzar cap producte químic. Creu que aquesta collita podria estar molt alineada a la 2013, una de les millors que recordem dels darrers anys, amb acideses excepcionals.

Cada dia és una nova oportunitat per tornar a començar, per aprendre i per gaudir, tots, d’allò que més ens agrada. Una feina que segueix la nostra filosofia de no deixar res a l’atzar; on metodologia, precisió i respecte per la natura van agafats de la mà per aconseguir uns escumosos de llarga criança, on clima, sòls i planta, en són els principals protagonistes. Uns escumosos que parlin dels sòls, els més minerals del món.

La verema al Clos del Serral

Sempre ens agrada – dins de l’aventura que la verema suposa – destacar un dels dies més festius a la finca, la verema al Clos del Serral.

Enguany, dimecres 5 de setembre. Com sempre  i seguint les bones costums ens trobem tots a la plaça fent rotllana a les 8 del matí ben puntuals. Els gotims frescos ens esperen voluptuosos sota les fulles verdes. És un plaer tenir-los entre les mans, notar el seu pes durant l’instant abans de deixar-los als cubells amb la màxima cura. A la vinya en fem una primera selecció i dels cubells els passem a caixes de 15 kg, evitant que el raïm es trenqui i s’oxidi abans d’arribar al celler. Un cop dalt del tractor, el Pepe en fa una segona selecció i, quan el raïm arriba al garatge del Mas del Serral, fem una nova selecció manual de raïm gra a gra amb molta concentració, cura i rigor.

Gràcies a parcel·les com el Clos descobreixes una manera molt peculiar de viatjar entre vinyes, de descobrir i conèixer tots i cadascun dels seus detalls; el sentiment d’estar arrelat d’allà on som, d’allà on venim.

És de fet d’aquesta petita i única parcel·la – amb ceps plantats l’any 1954  i orientació nord –  de la finca familiar, on neix un vi escumós excepcional, el vi que en Pepe sempre ha somiat elaborar: Mas del Serral. Un vi que per la primera anyada, la 2007, només en vam embotellar 2.735; per poder gaudir de l’anyada 2018 caldrà esperar gairebé fins al 2028 degut al seu repòs sobre lies de 100 mesos.

De manera natural i, amb el pas dels anys, potser empesos a aprofundir la relació amb el nostre territori, potser per sempre intentar anar un pas més enllà, avui dia som aquí. Com si res del que ha passat durant 21 generacions ens hagués canviat.

Vinya i celler estan més connectats que mai, encara resten dies llargs i intensos a la finca però plens d’il·lusió contagiadora. Els vins de l’anyada 2018 seran, segons els paràmetres analítics dels mostos i dels vins recent fermentats, potents i concentrats, molt expressius. Caldrà esperar!